Aquest relat ha estat publicat a la 74a Crida de Vull
Escriure
Recordo quan solies explicar-me els
teus viatges. Les històries sobre tots aquells països als que havies anat em
feien somriure imaginant-m’hi. Havies creuat muntanyes i deserts, mars tan
salats que podies caminar sobre les onades. Em deies que havies conegut gent
peculiar, persones que t’havien explicat secrets que no surten als llibres, ni
a Internet. També vas explicar-me com havies estat a llocs que vistos des de
fora no cridaven l’atenció però, un cop a dins, hi havia tot un món estrafolari
i atraient. Em parlaves dels animals que havies vist, llangardaixos de tres
metres, insectes més grans que jo, aquell peix somrient que t’havia picat
l’ullet tot fent “blup, blup”. Havies descobert cultures amagades a la vista de
tothom, selves exòtiques enmig de ciutats, formes de vida que no s’assemblaven
a la nostra. Vas parlar amb xamans i vas aprendre idiomes que no s’ensenyen a
cap escola; vas fer ritus i vas rendir culte a déus que no eren el teu. Havies
fet tantes coses! I jo en aquesta vall només podia somiar-hi, rodejada de
llibres i revistes de viatges. Amb la teva fotografia a la cartera i un relat
que m’havies dedicat abans d’agafar l’últim tren, aquell que pretenem que no
existeix i volem evitar a tota costa. Vaig trobar un quadern on hi havia anotat
el nom de cada país, poble i ciutat que havies visitat. Els noms poc comuns
d’aquells llocs em van fer recordar totes aquelles històries que m’explicaves
de petita. De sobte, sabia amb precisió quin relat estava relacionat amb cada
viatge. Vaig decidir anar-hi. No vaig trobar res del que m’havies dit. Vaig
anar al bar on havies conegut un home que t’havia parlat de la felicitat i
només hi vaig trobar vagabunds i miserables, vaig viatjar fins la ciutat que
contenia una selva i l’únic que vaig veure era que darrere dels edificis nous,
hi havia la ciutat vella i bruta. Avi, era tot mentida, oi?
Aquesta obra de Srta. Taronja està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada