L'ordre de les coses

Les coses tenen un ordre. Llegir i pensar. Escoltar i parlar. Llegir, escoltar, pensar i parlar. Per què acostumem a fer-ho a l'enrevés? Som uns transgresors? O, senzillament, no ens importa pensar sense saber-ne, dir ximpleries? Per desgràcia, em fa l'efecte que és això últim. Carpe Diem, en diuen alguns. Viu la vida esbojarradament, és massa curta per aturar-te a pensar. Què és una vida sense laments, però sense sentit? No res. Sí, el nostre temps en aquest món és escàs, per això cal aprofitar-lo. 

Quan et facin una pregunta, medita durant deu segons la resposta. I aquesta serà molt més encertada. Deu segons, només. Si abans de pensar, escoltes durant un minut, podràs rebatre la premisa plantejada. I si abans d'escoltar, has llegit durant una hora, podràs alliçonar el teu interlocutor. Una hora, un minut, deu segons. I els teus arguments tindran sentit i estaran plens de significat sobre el qual la resta podrà pensar. Fes això tota una vida i no te'n penediràs. Podràs escriure les teves respostes i seran més certes que les d'aquells que les han escrit a corre-cuita per aprofitar el següent segon en seguir cridant sense escoltar.

Carpe Diem. Viu i mor en un instant. Serà menys dolorós.

Aquesta obra de Srta. Taronja està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons