Ser un lleó és fàcil. I observar des de la teva alçada
privilegiada les petites formigues treballadores que corretegen tan arran de
terra que costa veure-les. Formigues menudes i nervioses que t'admiren per la
teva grandesa o t'odien per trepitjar-les quan camines sense mirar avall. És
fàcil no preocupar-te'n, veure que n'hi ha tantes que la teva petjada sagnant
passarà desapercebuda. Pensar que la teva superioritat et converteix en
intocable, en el rei de la sabana, en un ésser perfecte.
En canvi, es necessita un gran coratge per decidir
encongir-te i convertir-te en una formiga més. Una formiga que pren veu i puja
sobre una petita pedra per ser escoltada, però que no s'hi queda, que no
segueix alçada sobre la resta. S'ha de saber escoltar per poder parlar i
realment dir alguna cosa. I, potser, aquella formiga que va decidir aixecar la
veu i alçar-se contra el formidable lleó, podrà esdevenir reina i fer de la
resta les seves iguals. Fer-les governar la sabana sota els ideals de les
formigues menudes i treballadores i desterrar, per sempre, els mandrosos i
avariciosos lleons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada