Aquest relat ha estat publicat a la 73a Crida de Vull Escriure
Com que hi havia crisi van començar a retallar. Van retallar en sanitat, educació, funcionaris i mil coses més. Va arribar un moment en que ja no els quedava res per retallar i amb les tisores calentes a la mà i un furor incontrolable, es van llançar sobre el diccionari. Primer es van desfer d’aquelles paraules que ja no utilitzava ningú com ara ados o xulla. A poc a poc es van adonar que la gent es seguia queixant i manifestant i reclamant llibertat i dignitat així que també van retallar aquests mots. De mica en mica, les paraules que no estiguessin relacionades amb aquells que es passejaven tisora en mà, eren eliminades. Com que ja no sortien al diccionari, no podien ser utilitzades ni conegudes. Per aquest motiu, quan els joves estudiants demanaven als professors el significat d’algunes paraules ja desaparegudes que apareixien a la literatura, aquests no sabien que respondre i no trobaven en lloc què volien dir i, per tant, es van veure obligats a retallar-les també dels llibres i substituir-les per d'altres que no tenien res a veure-hi. D’aquesta manera van canviar totes les obres escrites fins aleshores per actualitzar-les al nou diccionari. Llavors els poemes que abans tenien versos com: a un esquinçall, en altre temps bandera, quedaven així: a un trencat, en altre temps estora. I és clar, això confonia als joves que no entenien el que volien dir aquells versos, aquelles novel·les o aquelles cançons i van deixar de llegir i d’escoltar música. I com que no tenien interès per la cultura, es van tornar incultes i van deixar de tractar d’aprendre. Mentrestant, els vells, que havien viscut tot aquest procés i encara recordaven o conservaven els textos eliminats, es reunien clandestinament per compartir les paraules perdudes i es demanaven quan trigarien en retallar-los, també a ells.
Com que hi havia crisi van començar a retallar. Van retallar en sanitat, educació, funcionaris i mil coses més. Va arribar un moment en que ja no els quedava res per retallar i amb les tisores calentes a la mà i un furor incontrolable, es van llançar sobre el diccionari. Primer es van desfer d’aquelles paraules que ja no utilitzava ningú com ara ados o xulla. A poc a poc es van adonar que la gent es seguia queixant i manifestant i reclamant llibertat i dignitat així que també van retallar aquests mots. De mica en mica, les paraules que no estiguessin relacionades amb aquells que es passejaven tisora en mà, eren eliminades. Com que ja no sortien al diccionari, no podien ser utilitzades ni conegudes. Per aquest motiu, quan els joves estudiants demanaven als professors el significat d’algunes paraules ja desaparegudes que apareixien a la literatura, aquests no sabien que respondre i no trobaven en lloc què volien dir i, per tant, es van veure obligats a retallar-les també dels llibres i substituir-les per d'altres que no tenien res a veure-hi. D’aquesta manera van canviar totes les obres escrites fins aleshores per actualitzar-les al nou diccionari. Llavors els poemes que abans tenien versos com: a un esquinçall, en altre temps bandera, quedaven així: a un trencat, en altre temps estora. I és clar, això confonia als joves que no entenien el que volien dir aquells versos, aquelles novel·les o aquelles cançons i van deixar de llegir i d’escoltar música. I com que no tenien interès per la cultura, es van tornar incultes i van deixar de tractar d’aprendre. Mentrestant, els vells, que havien viscut tot aquest procés i encara recordaven o conservaven els textos eliminats, es reunien clandestinament per compartir les paraules perdudes i es demanaven quan trigarien en retallar-los, també a ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada