Imagina

Imaginava un món millor, defensava els meus drets i el dret a defensar-los, vaig sortir a lluitar al carrer, vaig cridar, vaig escriure i vaig córrer. Ara estic tancada en aquesta presó. Les mans, lligades; les cames, encadenades; la boca, emmordassada. Em tenen tancada perquè pensen que així no podré fer cap mal però hi ha un lloc on no poden entrar, hi ha una cosa que no poden aturar. No poden evitar que marxi lluny d’aquesta torre, que viatgi pel món i descansi sota un arbre una tarda d’estiu mentre la brisa en mou les fulles. Perquè no poden aturar la nostra imaginació. Perquè l’únic que no poden prohibir és el nostre pensament. Si tothom imaginés el mateix a la vegada, un món diferent, millor, un món dirigit per gent que pensa i imagina, aleshores es faria realitat. No podrien aturar-nos. Però no és així. Suposo que el mateix que fa que ningú pugui controlar la nostra imaginació també fa que no puguem posar-nos d’acord. 

Aquesta obra de Srta. Taronja està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons